L’educació no formal és la gran oblidada en el marc tradicional i institucional de l’educació secundària obligatòria. Es dóna per fet, que clubs esportius, entitats o associacions que promouen activitats extraescolars i, en el seu defecte, l’ús de l’espai públic com a forma de participació social entre el jovent, són els estàndards lògics en el model de tarda d’un jove actiu i que té la predisposició mental i la xarxa social necessària per impulsar alguna d’aquestes esferes mencionades.
No oblidem però, que també hi ha un gran gruix de població jove, que pertany al col·lectiu de menors amb necessitats educatives especials, que tenen major dificultat per participar d’ambients normatius en activitats saludables i que les barreres socials moltes vegades els limiten a socialitzar, desenvolupant un estil de conducta d’aïllament i d’immersió en les pantalles.
Amb tot aquest compendi, els joves participen a diferents recursos formatiu pel matí, ja sigui institut, UEC o formació professional, i estan vinculats amb un equip educatiu, que coneix l’històric del jove, família i agents implicats en el seu pla individual, i que només pot executar una tipologia de projecte o contingut, sota el paraigües institucional i currículum al que respon el tipus de feina.
Però, què passaria si això cambiés? Quin paper jugarien els professionals? Com s’arribarien a sentir els joves en un altre context amb aquells docents, educadors o formadors que els hi imparteixen matemàtiques, socials o català?
Després d’anys limitant l’atenció directa amb el jovent en una franja horària diurna, sota un context formal i veient que molts participants del recurs UEC durant les seves tardes no fan res (ja sigui per motius econòmics, socio-familiars, relacionals o de salut mental…) la creació del projecte EIXIR, no només era natural sinó que necessària.
EIXIR, és un projecte per a joves del recurs UEC, que alhora són atesos per Serveis Socials, que presenten les característiques ja mencionades, però el més important: es senten part essencial del projecte, tenen la vinculació socio-relacional tant amb joves com amb l’equip educatiu i estan en un lloc on se senten protegits, vinculats i còmodes.
Les tardes de Dimarts i Dijous són una cita “obligatoria” en la que un total de 20 joves adscrits al projecte, participen de la fórmula EIXIR (anar cap enfora d’un lloc tancat) impulsats a través d’activitats i dinàmiques de gestió emocional, esport i lleure.
Però i en què consisteix el projecte?
És un espai d’acompanyament d’aquest jovent per millorar les seves competències personals i emocionals i reduir les situacions de risc a les quals estan exposats. Un espai dinàmic sense la sensació d’obligatorietat i amb major flexibilitat que un recurs educatiu formal. Combinant dos
espais: teixir, que consta de les activitats i dinàmiques de gestió emocional; i tarda jove, activitats esportives i de lleure. Així, la totalitat de participants realitza tota la oferta lúdica de la tarda.
I què pots trobar una tarda al projecte?
En la brevetat del projecte, s’han realitzat múltiples activitats, des d’anar a jugar a les bitlles, fer un gelat o veure MAD MAX al cinema, fins a realitzar un torneig a la play-station, treballar un curtmetratge sobre els valors, jugar al Dixit o fer activitats de teatre social.
Eixir, per tant, simbolitza la possibilitat que molts joves accedeixin a activitats d’oci-lleure saludable, alternatiu i educatiu, totalment gratuït i garantint com a mínim, dues tardes en la que es poden sentir que pertanyen a un grup d’iguals.