Són molts els anys que els professionals del sector social treballem directament o indirectament a l‘àmbit educatiu. Sovint ens preguntem sobre la desafecció, l’abandó i el fracàs escolar. De fet, moltes vegades els professionals veiem venir les dificultats i se’ns plantegen dubtes sobre com procedir i intentar ajudar en el procés educatiu dels i les menors.
Alguns dels frens inherents a l’èxit educatiu són la relació menor-centre educatiu, mètode educatiu, relació família-centre educatiu… variables que moltes vegades s’escapen de la intervenció específica dels professionals de l’àmbit social.
Per abordar aquests aspectes cal actuar en els diferents nivells educatius.
Per això cal que els primers en cobrar consciència siguem nosaltres mateixos, creure-s’ho per poder contagiar a la resta de professionals, centres, agents i entitats.
D’una banda, el treball més informal és totalment necessari, però també ho és l’elaboració i la concreció d’un pla d’acció conjunt amb els diferents agents que intervenen a nivell educatiu en la comunitat.
Des de la nostra entitat tenim experiències molt positives sobre la feina amb els diversos elements del fracàs i èxit escolar. Treballem amb alumnes que moltes vegades tenen una trajectòria llarga de desafecció, rebuig, absentisme o fracàs escolar.
Ens hem centrat sempre en restablir el vincle entre menor i educació, especialment amb l’aprenentatge, sent un element primari i important de les persones, essent un element intrínsec, indispensable i necessari per al funcionament i autonomia personal, i en definitiva la felicitat i l’autorealització.
El fracàs escolar presenta uns nivells molt preocupants i és una obligació abordar-lo de la manera necessària.
Cal visualitzar el fenomen més enllà de l’obtenció o no de l’acreditació de l’ESO o la formació posterior, introduint-hi elements de funcionalitat i de segones oportunitats.
Si ens centrem en la intervenció de les nostra entitat, el nostre objectiu és poder abordar el fracàs i l’èxit escolar desfocalitzant-les de les dificultats i de l’etiquetatge que sovint es realitza. Si bé és cert que hem fet molts passos en aquest sentit com a societat, en queda camí per recórrer i molts reptes que afrontar.
Entenent que les persones i els abordatges són diversos, la veritable equitat suposa ser conscient d’aquesta diversitat i donar a tothom allò que necessiten. Com a entitats de l’àmbit social, com a professionals i persones de la comunitat, podem i hem d’incidir en les variables associades al rendiment escolar. Cal prendre consciència de la necessitat de participar de l’educació i aportar el nostre esforç.
Uns dels reptes més importants que tenim per endavant és la capacitat de poder treballar conjuntament amb tots els agents educatius, amb especial èmfasi amb la col·laboració amb els propis centres educatius.
La transformació del sistema educatiu ens interpel·la a poder aconseguir una cooperació en els diferents nivell educatius.
La experiència de llarg recorregut de les entitats, implementant serveis recursos compartits, ens ha permès incrementar l’impacte positiu sobre les famílies, infants i joves. La disponibilitat d’uns recursos compartits incideix directament en una major cobertura harmonitzada de les necessitats, una major complementarietat, un major enxarxament i especialment la creació de la confiança entre agents, sent els fonaments sobre el que tot es construeix.
En aquest sentit, cal que treballen conjuntament per poder continuar amb la transició cap a serveis col·laboratius a nivell horitzontal, accessibles i al servei de les famílies, infants i joves.