Les xarxes socials estan en boca de tothom, però les opinions al respecte són molt dispars, sobretot quan es tracta de parlar sobre l’ús que li donen els i les adolescents, l’edat a la qual han de començar a utilitzar-les i les hores diàries “ideals” de consum.
Tot i això, tinguem una opinió més favorable o estiguem totalment en contra, la gran majoria d’adolescents, avui en dia, tenen mòbil intel·ligent propi i, per tant, accés il·limitat a internet i a totes les xarxes socials.
Internet s’ha convertit en el tercer entorn i, il·lusòriament, ofereix un gran ventall d’oportunitats i experiències. Pot ser un espai de socialització i trobada amb els altres, una via d’accés a la informació i a diferents formes d’entreteniment, etc.
Tot i això, cada cop més ens trobem que, sovint, les xarxes socials s’han tornat un lloc d’odi i toxicitat que fomenten actituds xenòfobes, homòfobes, masclistes i racistes a través de fomentar discursos d’odi, violència extrema, desinformació, missatges que fomenten conductes de risc… En aquest sentit, els i les adolescents que es troben en un moment de construcció del seu pensament propi, aquesta gran exposició d’informació pot influenciar molt aquest procés.
Quan preguntes als i les joves amb els quals treballem per les hores diàries que passen connectats, la resposta acostuma a ser esgarrifosa. La majoria d’adolescents passen connectats moltes hores diàries, cosa que els fa perdre moltes experiències presencials vitals que poden afectar el seu desenvolupament integral. Molts d’aquests deixen de participar d’activitats esportives o culturals i, fins i tot, quan queden amb els seus amics o amigues, estan també fent ús del mòbil.
Aquesta connexió diària i continuada a les xarxes socials altera la relació que els i les joves tenen amb els altres, però també amb ells mateixos. Pot condicionar les relacions de parella i d’amistat; l’altre ha d’estar present, es necessita i s’exigeix, i quan l’altre no contesta sorgeix la preocupació, les inseguretats i les angoixes.
Les xarxes socials poden significar una exposició constant a ideals físics
D’altra banda, en la relació amb un mateix, trobem que pels joves les xarxes socials poden significar una exposició constant a ideals físics i estils de vida que es poden tornar obsessius. La imatge és el que impera, la pressió estètica és constant, cosa que pot comportar canviar estils de vida, a més de la pressió per agradar, i el fet d’haver-se de mostrar i exposar contínuament.
Hi ha nois i noies que tenen dificultats en el vincle social des que neixen, però a l’adolescència aquesta realitat es pot fer més visible i preocupar més a l’entorn. En aquests casos, les xarxes socials poden ser un recurs per establir aquest vincle social escapant de les angoixes i malestar que pot generar el contacte directe amb l’altre. Hi ha adolescents que necessiten evitar a l’altre i internet pot ser la solució. Per a aquests adolescents el contacte directe amb l’altre suposa una invasió, però poden desitjar tenir una comunitat social també, per tant, les xarxes socials els hi poden aportar això sense generar neguit.
L’adolescència és un període complex de canvis i descobriments.
L’adolescència és un període complex de canvis i descobriments on pot ser difícil identificar-se o comunicar-se a l’entorn. Tanmateix, les xarxes socials poden ajudar a trobar un discurs social amb el qual el noi o la noia s’identifiqui i li atorgui un lloc. Els adolescents s’acaben movent en entorns virtuals on l’opinió és molt semblant a la seva i es dona un “eco del jo” i de l’opinió pròpia. Les xarxes socials els poden ajudar a conèixer a noves persones amb gustos similars i coses en comú.
En conjunt, podem afirmar que l’ús d’internet i de les xarxes socials pot tenir beneficis, però també pot ser un generador de problemàtiques depenent de l’ús que se’n fa. D’aquesta manera, des de les institucions educatives i tenint en compte que les xarxes socials estan presents i que formen part del dia a dia dels i les adolescents, cal fer un treball d’educació d’aquestes i conscienciar d’un ús responsable.