Intel·ligència, gas i carbó.
El debat sobre la irrupció de la IA acapara titulars. Els riscos del mal ús de les tecnologies generatives i d’automatització ens plantegen infinitat de qüestions sobre el futur de la humanitat. Imaginem distòpies, especulem sobre el que podem veure amenaçat: la nostra manera de treballar, de divertir-nos, de crear, de relacionar-nos. Els avenços tecnològics ens fan córrer; sempre anem tard per atrapar les innovacions de l’era digital. Abunda l’oferta de cursos per aprendre a integrar la IA als nostres llocs de treball, en línia amb la indústria global de la formació, que no para de recordar-nos els perills de no estar al dia per afrontar les exigències del mercat.
I mentrestant, a més d’una ciutat del Sud…
A la regió urbana de Maputo, per exemple, tot just es comencen a treballar amb dades per mesurar la qualitat de l’aire que respiren les persones que hi habiten. A les comunitats urbanes poblades molt densament, la contaminació de l’aire és molt alta.
Un dels principals motius d’aquest problema és l’excés d’ús de combustibles d’origen vegetal que es fan servir encara per fer possible les tasques domèstiques. Les famílies encara depenen seriosament del carbó i la llenya per cuinar i escalfar: el gas en ampolles, ara com ara, és un somni a l’abast de poques famílies privilegiades dins d’aquests barris, tot i viure a les ciutats.
A banda de la desforestació implícita en aquest funcionament i les seves terribles conseqüències, aquesta carència de mitjans impacta directament en la salut de les persones, principalment les dones encarregades de les tasques de la llar.
A espentes i per la forta incidència dels socis internacionals que abunden a Moçambic, va millorant la disponibilitat de la tecnologia i comencen a sentir-se veus que reclamen el compliment dels drets digitals i la modernització de les comunicacions. Sembla com a mínim paradoxal parlar d’avenços tecnològics en un context en què altres aspectes quotidians de la vida estan encallats en la precarietat més dura.
El debat sobre la IA al Sud
Si el debat sobre la IA existeix al Sud, es limita a cercles molt reduïts de població. S’entén que no s’atorgui el mateix interès a aquests tòpics quan existeixen milers d’urgències acumulades als països més empobrits, a sobre pressionats per pujar al ritme del progrés imposat pel Nord global.
Si obrim la mirada a la complexitat d’escenaris que conviuen en el món, potser ens hauríem de preguntar com la intel·ligència col·lectiva s’ho farà per encaixar, els propers cinc anys, l’aparició de desigualtats encara més profundes, entre les àrees més oprimides i el desenvolupament desfermat.
En aquest context, el repte es no oblidar que la verdadera intel·ligència estarà en que les innovacions tecnològiques i la voluntat humana caminin plegades, per fi, en benefici de tothom i del planeta.