La salut mental també es cuida des del tercer sector.
Parlar de salut mental és acceptar que parlem de famílies, infants i joves, però també d’adults, professionals i organitzacions, que afronten situacions i vivències que amb certa freqüència poden esdevenir autèntics reptes per al seu benestar. Molts d’aquests reptes impliquen que les persones no sàpiguen com expressar el que els hi passa, que es puguin sentir soles, que no vegin sortida a les seves situacions, que necessitin un acompanyament i una disponibilitat de
recursos sostinguda quan ho necessiten, i és en aquestes situacions on el tercer sector i totes les entitats que el configuren, tenen molt a dir i, sobretot, molt a fer.
La salut mental, cada cop més, està afinant la seva pròpia definició pràctica, passant de models centrats en la patologia, a concebre la seva existència dins una mirada més oberta centrada en el benestar, la prevenció o l’acció comunitària. La salut mental, necessàriament, ha de conceptualitzar-se com a un dret humà fonamental, com ja contempla la OMS indicant que es tracta estat de complet benestar físic, mental i social, i no només com l’absència de malaltia
(World Health Organization, 1948).
Les entitats socials som al costat de les persones.
Aquesta nova mirada ens permet ampliar la intervenció a tots aquells espais on el model psicopatològic té més dificultats per arribar i fer incidència, i és precisament on el tercer sector té una potència més que contrastada.
Les entitats socials som al costat de les persones, sempre disponibles per acompanyar tots aquells moments on les dificultats emocionals es troben relacionades amb contextos complexes a nivell econòmic, familiar, educatiu o social. La flexibilitat des del nostre sector permet acompanyar a les famílies i persones en múltiples situacions on la proximitat, comprensió i orientació esdevenen fonamentals per sostenir a les persones i el seu entorn. No podem assegurar el benestar emocional a qui viu en una situació d’incertesa constant sense mirar què hi ha al darrere.
L’abordatge de la salut mental cal entendre’l des d’una mirada global i integral.
En l’àmbit de la salut mental es necessari tenir el suficient temps com per escoltar sense jutjar, construir vincles de confiança, acompanyar les famílies i coordinar-se amb altres serveis per evitar que les persones hagin d’anar d’una porta a una altra explicant una vegada i una altra què els passa. Des del tercer sector ja ho fem, reforçant capacitats, obrint oportunitats i ajudant a recuperar aquella confiança que, de vegades, les circumstàncies de la vida han anat desgastant.
Certament, aquesta feina té un impacte enorme, encara que no surti a les estadístiques. Tot i així, queda manifest quan un adolescent torna a confiar en un adult, quan una família troba eines per afrontar els reptes o quan una persona torna a confiar en ella mateixa. Són petits grans canvis que poden marcar un abans i un després en la vida de les persones.
Treballem amb finançaments insuficients, projectes que s’acaben i equips que han de fer equilibris.
Ara bé, també cal parlar de les dificultats. No podem abordar la salut mental comunitària i d’atenció centrada en la persona si després les entitats treballem amb finançaments insuficients, projectes que s’acaben i equips que han de fer equilibris per donar resposta a necessitats cada vegada més complexes. La qualitat de l’acompanyament necessita temps, professionals preparats i estabilitat. I això no es pot sostenir només amb compromís i bona voluntat.
El tercer sector no ha de substituir les responsabilitats de les administracions públiques, però sí que ha de ser reconegut com un agent clau en la construcció de respostes. En aquest sentit cal incloure al tercer sector dins la xarxa professional dels territoris, amb una col·laboració estreta amb els agents públics i els recursos, de tal manera que es pugui dur a terme una atenció integral real.
Les entitats del tercer sector tenim experiència, coneixement del territori i capacitat per arribar allà on, de vegades, altres serveis no arriben.
Aquesta feina mereix reconeixement, recursos estables i una participació real en les decisions que afecten la salut mental de la ciutadania.
Cuidar la salut mental no és simplement atendre a les persones quan ja no poden més. És treballar des de ben d’hora per generar oportunitats i construir comunitat i xarxa que cuidi i acompanyi en el dia a dia.
El tercer sector fa temps que hi és i treballa en aquest sentit. Ara ens cal el compromís d’assegurar els recursos, el reconeixement, les oportunitats i les decisions polítiques per millorar el benestar de les persones, posant en el centre la salut mental i les persones.