L’educació social als centres de secundària. La societat es troba en constant canvi, i els centres educatius han d’adaptar-se per donar resposta a nous reptes socioeducatius. L’augment de la diversitat social i cultural, els canvis en les dinàmiques familiars i l’increment de problemes com l’absentisme, el fracàs escolar o els conflictes entre l’alumnat posen de manifest la necessitat de nous perfils professionals en l’àmbit educatiu.
En aquest context, l’educació social als centres de secundària es presenta com una peça clau per garantir un acompanyament integral als alumnes, més enllà de l’àmbit purament acadèmic.
Tal com assenyala Sara Riesco, els centres escolars han d’atendre necessitats cada vegada més complexes. Els docents, sovint sobrecarregats de tasques, no disposen del temps ni dels recursos necessaris per fer front a totes les problemàtiques socials que afecten l’alumnat. A més, el sistema educatiu no sempre té en compte les individualitats i els diferents ritmes d’aprenentatge, fet que pot generar desigualtats i dificultats en el procés d’ensenyament-aprenentatge (Riesco, 2020).
En aquest sentit, la incorporació de l’educador social als instituts no hauria de limitar-se als centres amb una alta conflictivitat social, sinó que hauria d’estendre’s a tots els centres educatius. Com apunten Laorden, Prado i Royo (2008), l’educació inclusiva implica garantir el suport socioeducatiu a tot l’alumnat, independentment del seu context social.
Des de l’any 2018, partint de tota aquesta anàlisi, s’incorpora aquesta figura als centres educatius a Caldes de Montbui, a través del projecte Edins de la Fundació Main. Amb l’objectiu de poder atendre aquells joves que necessiten un suport més enllà de la part acadèmica i un acompanyament a l’etapa postobligatòria.
Dins d’aquest projecte 20 alumnes dels tres instituts tenen un acompanyament setmanal en l’àmbit individual i grupal. A partir d’aquest acompanyament el que es pretén és poder fer prevenció d’absentisme i fracàs escolar, un acompanyament i tutorització personalitzada, un treball en xarxa amb l’institut, serveis socials i altres entitats socioeducatives, orientació acadèmica i professional. Aquestes són algunes de les funcions que esmenta Melendro (2008) segons la classificació del CPES (2004).
És a través d’aquestes tasques que aconseguim el benestar emocional dels alumnes i fomentem un camí per aconseguir el seu itinerari d’èxit acadèmic i personal. Un dels alumnes del projecte en les sessions grupals parlant sobre la nostra figura ens deia “Si no fos per tu el dia d’avui encara estaria buscant centres on fer el cicle de vídeo, discjòquei i so. Ara sé que el realment m’agrada és la informàtica i m’has donat diverses possibilitats on poder-ho fer.”
L’educador social no només actua com un suport acadèmic, sinó que esdevé una figura de referència per als joves, ajudant-los a gestionar emocions, prendre decisions i construir el seu propi futur. Segons Melendro (2008), un acompanyament socioeducatiu estable contribueix a millorar l’autoestima, la motivació i la implicació dels estudiants en el seu propi procés d’aprenentatge.
La nostra experiència
L’experiència al projecte Edins demostra que molts alumnes es mostren desmotivats i no troben sentit als seus estudis de secundària. No obstant això, mitjançant l’acompanyament proporcionat pel projecte, aquests joves aconsegueixen definir els seus interessos, marcar-se objectius de futur i traçar un camí clar per assolir-los. Això es tradueix en un canvi d’actitud envers el centre i els estudis, millorant la seva motivació i implicació.
A més, l’educador social exerceix un paper fonamental en la mediació de situacions de conflicte, evitant l’abandonament escolar i fomentant la cohesió dins del centre. L’experiència demostra que la presència d’un referent estable amb qui els alumnes puguin compartir les seves preocupacions i dubtes millora significativament la convivència i el rendiment acadèmic. Com apunta Laorden et al. (2008), l’educació inclusiva només és possible quan es tenen en compte les necessitats individuals dels estudiants, i aquí és on l’educador social juga un paper clau. Les sessions individuals dins del projecte serveixen per establir aquest vincle de confiança i per fer sentir als alumnes que les seves preocupacions són escoltades i valorades.
El projecte Edins no només es focalitza en millorar els resultats acadèmics dels alumnes, sinó també en el seu desenvolupament competencial per al futur acadèmic i laboral. A través de les sessions grupals, els joves aprenen estratègies per gestionar l’estrès, millorar la seva comunicació i enfortir les seves habilitats socials. Aquest treball contribueix a formar persones més autònomes, segures i preparades per afrontar els reptes de la vida adulta.
L’educador social és, doncs, una figura essencial dins dels instituts per garantir una educació més inclusiva i adaptada a les necessitats reals de l’alumnat. La seva presència no només contribueix a reduir l’absentisme i el fracàs escolar, sinó que també ajuda els joves a trobar una motivació per continuar estudiant i a desenvolupar habilitats que els seran útils al llarg de la vida.
El projecte Edins n’és un clar exemple: a través d’un acompanyament personalitzat i un treball socioeducatiu profund, s’ha aconseguit millorar el benestar emocional dels alumnes i facilitar-los eines per construir el seu futur. Per aquest motiu, la incorporació d’educadors socials als instituts no hauria de ser una excepció, sinó una aposta clara per un sistema educatiu més just, inclusiu i preparat per afrontar els reptes del segle XXI.