El Projecte SAFE (Servei d’Acompanyament a la Família amb Necessitats Específiques) s’emmarca dins del projecte de la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) i pretén acompanyar a les famílies i els joves destinataris del recurs. El SAFE, es composa d’un equip de professionals multidisciplinaris (2 psicològues i 1 educador social), que treballen al llarg de tot l’any a través de sessions individuals i en grup.
Aquest acompanyament, es centra en cercar espais de confiança que permetin generar vincle a través d’activitats, converses o sessions de teràpia més convencionals, per tal d’ajudar als i les joves a gestionar els problemes relatius que comporta l’adolescència i els neguits i incerteses que puguin viure. És per això, que l’ADN del SAFE es centra en promoure la incorporació d’eines per a la gestió emocional, la comunicació i el diàleg interior, per així, solucionar o intentar minvar les diferents dificultats que es puguin trobar.
EL NOSTRE OBJECTIU
L’objectiu és atendre les circumstàncies dels i les joves participants del SAFE, en la millora de la comunicació amb els seus familiars, ja que ha és una de les principals necessitats detectades. No obstant, el format d’atenció de dos dies al servei, el moment en el qual es troba del curs i les particularitats de cada jove, fa que moltes vegades, s’atengui única i exclusivament a les circumstàncies del moment.
Un factor essencial en el detriment de la comunicació com eina de socialització ha esdevingut l’addicció a les pantalles i l’ús abusiu dels telèfons mòbils. La generació actual i la seva hiperconnexió (tendència a xatejar, veure’s per videotrucada i reduir els espais de conversa) esdevé un problema en el coneixement del propi vocabulari emocional, l’expressió de com es senten i la dificultat de comunicar-se amb generacions més grans, i que no tenen tant per la mà l’ús dels telèfons mòbils: els seus pares, mares i familiars.
Per això, l’activitat en grup, s’ha centrat en la temàtica de l’expressió artística sobre la família, i durant unes setmanes, els i les joves han confeccionat un conjunt d’activitats, com a mostra representativa del què li volen dir als seus éssers estimats i no els hi diuen.
Òbviament entenem que la vergonya, la distancia entre generacions i inclús la por, són part de les dificultats quotidianes que fan que no flueixi la comunicació a casa en una determinada etapa vital, però això va més enllà. Una interferència comunicativa que moltes vegades trontolla els ciments familiars i al SAFE volem que tinguin elements suficients per saber diferenciar quan i per què comunicar dubtes, angoixes, preocupacions, notícies… bones i dolentes, sense que un mòbil limiti la interacció amb un familiar.