La comunicació entre els educadors/es i els nois i noies atesos ha de ser clara, no ambigua ni obscura o ambivalent i sobretot no centrada en els dèficits i en allò que no es pot fer sinó tot al contrari en les capacitats i en les realitzacions que es poden dur a terme. 

És important no donar les coses fetes, decidides, pensades o ordenades, sinó que cal donar impuls a la seva pròpia iniciativa i autonomia. Si cal reconduir una conducta o frustrar una acció és sempre millor fer-ho tot mostrant alternatives o afavorint que ells mateixos les puguin trobar per tal de no reforçar encara més postures o conductes que no afavoreixen el seu aprenentatge. 

És significatiu transmetre que estem disposats a parlar amb ells i no cap a ells des d’una posició de superioritat. 

Cal mostrar-nos empàtics cap els nostres alumnes ja que d’aquesta forma aconseguim que es sentin més compresos, amb més confiança per expressar i reconèixer les seves emocions, fins i tot quan aquestes són negatives, els ajudem a entendre’s millor a ells mateixos i enfortim els llaços de mútua confiança primordials per a que hi hagi una bona comunicació. 

2      La nostra tasca educativa es fonamenta en un model comprensiu, és a dir, globalitzador i integral centrat en les competències bàsiques i no tant en els coneixements i les destreses. Va més enllà del saber i del saber fer per incloure el saber ser, per tant, intenta preparar els individus per aprendre a viure.  Això implica respectar la individualitat de cadascú per tal de promoure el desenvolupament de cada alumne/a a partir de les seves capacitats i aptituds, adaptant-nos al seu ritme d’aprenentatge i prenent com a punt de partida la seva realitat immediata ja que és a partir del seu context de vida que podem convertir en significatius els aprenentatges. 

A vegades el context quotidià en el que està inscrita la vida dels nostres alumnes s’allunya d’allò que per a nosaltres és diari, o del que considerem adequat o saludable per al seu desenvolupament personal. Si volem promoure el seu creixement i preparar-los per a exercir com a ciutadans  madurs instruïts per anar per la vida cal primer conèixer la seva realitat, allò que està vivint dia a dia i a partir d’aquí inserir de forma gradual altres models, noves formes d’interpretar i entendre la realitat per obrir nous espais i finestres des d’on contemplar la vida.

3      El treball educatiu compta amb la definició clara de límits. Aquesta és una de les tasques més difícils del treball que realitzem ja que genera inevitablement conflicte entre l’educador/a i l’alumne/a. 

L’expressió del conflicte que s’acompanya sovint d’una gran càrrega d’agressivitat, verbal sobretot però que a vegades pot arribar a ser física, no és més que la manifestació del malestar acumulat per la frustració de no veure satisfets els seus desitjos o les necessitats que en aquell moment consideren prioritàries. 

La preparació dels nostres alumnes cap una millora de les seves competències socials, personals i emocionals és fonamental per a millorar el seu nivell d’adaptació social, la convivència amb l’entorn i per mantenir bones relacions amb altres persones i amb sí mateixos. 

És important mantenir l’autoritat davant dels nostres alumnes tot exercint la nostra força de forma justa i ferma per tal de convertir el nostre poder en l’impuls que estimuli el seu creixement moral i el seu desenvolupament personal basat en la responsabilitat i no en la reactivitat davant d’allò que no els agrada. 

4      La promoció del canvi i la millora personal i acadèmica es fonamenta en la confiança en les seves capacitats i competències i no en els seus dèficits i mancances. 

En general les persones estem limitades per la forma en què percebim els nostres recursos. Podem enfocar-nos vers els problemes, les necessitats i els dèficits o podem escollir veure les possibilitats, les capacitats i el talent que hi ha en cadascú de nosaltres. 

Si aconseguim que els nostres alumnes es centrin en allò que està bé, que prenguin consciència dels moments en que es senten efectius aconseguirem que accedeixin a una qualitat d’energia creativa capaç de transformar la seva realitat i de crear noves imatges sobre el seu futur. Cal tenir present que quan aquests alumnes s’incorporen al nostre recurs porten damunt una llarga història de fracàs escolar i a vegades personal que enterboleix i limita els seus horitzons. Els hi proposem que en lloc d’acceptar aquesta realitat en construeixin una de nova ja que això que entenem per “realitat” es defineix per allò que escollim veure, conservar i actuar. 

Com educadors a vegades ens sentim temptats a imposar el nostre punt de vista ja que són evidents que alguns criteris o postulats que adopten els nostres alumnes són clarament desadaptatius en el nostre context social.  Cal tenir present el risc que comporta voler separar-los del seu entorn natural ja que podem generar en ells per reacció un enfortiment de les seves conductes o postures ideològiques. És millor no discutir, criticar ni analitzar una idea o conducta sinó convidar a una nova visió, obrir interrogants i facilitar nous focus d’atenció. 

5      Emmarquem l’acció educativa sota els principis bàsics de la pedagogia de l’afecte. 

Partim del principi de que aquests nois necessiten ser respectats, acceptats i estimats tal i com són per poder, en un futur, transmetre amor i estimació cap a ells, els altres i el seu entorn. No es pot actuar allò que no s’ha viscut en la pròpia pell, per tant, en la construcció del seu present, i per tant també del seu futur, és necessari que puguin sentir de forma honesta l’interès i l’aprovació que per ells sentim com a persones úniques, tot i que això no comporti estar sempre en acord amb els seus plantejaments o amb la manera d’abordar o solucionar una situació. 

Cal potenciar que arribin a saber-se fer estimar, demostrant i valorant les actituds positives que cadascú posseeix, potenciant les il·lusions, el gust per les coses ben fetes i el seu dret d’opinió. 

Fomentem en els nostres alumnes que puguin partir dels seus propis plantejaments per tal d’avaluar i afrontar problemes socials i personals que els afecten com poden ser el racisme, l’alcoholisme, les drogues, la violència, els maltractaments, etc. intentant que mostrin o puguin apropar-se a actituds que responguin a persones justes, conscients i generadores de pau. 

6      La promoció de l’educació en valors és essencial per al desenvolupament i la integració socials. 

La construcció d’una societat democràtica i cohesionada socialment no és possible sinó s’estimula el respecte per les diferències individuals, la solidaritat, la no violència i la igualtat. 

Sovint els alumnes atesos en les nostres unitats presenten mancances tan a nivell conceptual com actitudinal respecte aquest àmbit, per tant és bàsic promoure’n la millora mitjançant diverses estratègies que inclouen tant el modelatge a través de la conducta i actitud dels educadors/es com del disseny d’eines específiques, com de la pròpia organització i gestió de cada unitat. 

Cal tenir present que un valor imposat no és un valor i que novament serà més necessari oferir alternatives i proposar preguntes que promoguin la reflexió crítica que no coaccionar o carregar a favor o en contra d’un determinat valor. 

Són fites primordials en les línies de l’entitat i dels equips educatius que conformen cada unitat l’ajuda en la formació dels nois i noies que atenem per a que: 

      Esdevinguin adults que puguin pensar i treure conclusions per a ells mateixos.

      Siguin capaços d’establir la seva pròpia escala de valors.

      Estiguin oberts al progrés, ja sigui formatiu, tecnològic o experimental.

      Es sentin individus lliures i de ple dret dins la comunitat.

      Siguin respectuosos i no facin distinció o discriminació per raó de sexe, raça o creences.

      Participin en totes aquelles iniciatives que creativament facin de la convivència una experiència d’estimació i respecte a tot el que els envolta, ja siguin persones, espais, formes de viure o país. 

7      La flexibilitat i el respecte pel ritme d’aprenentatge de cada alumne/a és fonamental per garantir tal i com diu Bisquerra (2003) “el bàsic per a tots i el màxim per a cadascú”. 

No solament cal impulsar les competències que capaciten els nostres alumnes per resoldre els problemes de la vida diària a partir de les seves capacitats i aptituds sinó que a més cal fer-ho intentant harmonitzar la demanda que per una banda fa la societat d’aquests adolescents tant a nivell acadèmic com personal i social amb, per altra banda, el ritme al que poden anar en funció de les seves capacitats, necessitats i mancances. 

La reincorporació al context escolar ordinari i l’acreditació del graduat és doncs un objectiu final que a cops es pot produir o que d’altres no es donarà després que aquests alumnes hagin passat per a la unitat, però que en cap cas s’ha de valorar com un fracàs si s’ha pogut generar algun canvi significatiu i positiu en la seva vida acadèmica, professional o personal. Això implica necessàriament definir amb claredat els objectius de treball per tal que puguin ser avaluats els resultats obtinguts. 

8      El funcionament per responsabilitats i la promoció de la participació dels nois i noies en la vida de cada unitat segons les seves capacitats i aptituds és una eina primordial per a la seva promoció educativa i personal. 

La participació dels alumnes és fonamental per a que millorin tant els processos educatius com la marxa i el funcionament de cada unitat. Cal per tant impulsar-la mitjançant diverses estratègies tot mantenint un ordre i un respecte per la normativa de funcionament de cada centre. 

Però això vol dir també que la vida del centre es pot veure modificada en funció de les demandes que expliciten els nois i noies que hi assisteixen o dels conflictes i necessitats que sorgeixen en cada moment i que caldrà atendre. La flexibilitat, sense caure en la desorganització, serà aquí novament necessària. 

9      Es promou la participació activa de l’alumne en el seu procés educatiu ja que no és possible el ple desenvolupament de les seves capacitats individuals sense l’esforç personal fruit d’una actitud responsable i compromesa amb el seu itinerari formatiu. 

El pla de treball a dissenyar per a cada alumne/a ha de recollir allò que com educadors/es hem observat que cal millorar o promoure però també ha d’incloure la seva pròpia veu, és a dir, allò que es sent capaç de fer o allò que veu important d’aconseguir. El pla de treball ha de ser doncs consensuat amb el propi alumne/a ja que solament així aconseguirem que es comprometi amb la consecució de resultats i amb el procés d’autoavaluació. 

Per altra banda cal sotmetre a revisió constant aquest pla mantenir-se oberts als canvis que es puguin produir tot conservant una actitud crítica respecte els objectius i els procediments definits. 

10   Cal considerar la dimensió grupal en l’atenció als adolescents que tenim a cada unitat ja que en la construcció de la seva identitat és aquest un aspecte mot rellevant. 

Els adolescents necessiten sentir que pertanyen a un grup on encaixin i es sentin reconeguts i valorats, on puguin compartir amb altres nois i noies interessos comuns. Observar i fer atenció amb quins grups s’identifiquen els nostres alumnes és important, i sobretot veure en quina mesura són capaços de resistir la pressió del grup i mantenir la pròpia identitat individual sense haver de renunciar a les pròpies opinions o interessos per poder sentir-se acceptats. 

La pròpia configuració del grup dins les nostres unitats és també rellevant ja que molt sovint podem observar quins són els individus que assumeixen un paper de lideratge i definir quin és el seu estil, a cops positiu i d’altres negatiu, a l’hora d’influir en el grup. 

11   L’acció educativa ha realitzar incideix i promou la implicació dels nostres alumnes en la xarxa sociocultural del barri, municipi o població on es troba inscrita la unitat i d’on resideixen. 

És important reforçar els llaços amb la comunitat i educar en la participació ja que si volem formar ciutadans de ple dret compromesos en la transformació social cal que els nostres alumnes puguin experimentar i sentir de forma directa i clara com a través dels mecanismes que estableix la nostra societat democràtica és possible donar sortida a les seves necessitats tot creant noves formes de resoldre problemes. 

12   Les propostes educatives desenvolupades a cada unitat promouen la implicació de la família en el projecte educatiu del seu fill o filla. 

El grup familiar és un element fonamental per a l’impuls i el foment de l’èxit acadèmic i personal dels nostres alumnes. És important que les famílies col·laborin i es comprometin amb el treball quotidià dels seus fills/es així com també amb la vida de cada unitat. L’acció educativa que es desenvolupa a cada centre ha d’estar reforçada i complementada per la família així com també a l’inversa si volem promoure al màxim l’assoliment dels objectius definits en el pla de treball de cada alumne. 

13   Els educadors/es han de vetllar per la seva salut personal. El treball de l’equip en ser en contacte estret i continu amb els nois/es facilita molt la implicació afectiva i per aquest motiu cal mantenir la suficient distància emocional per no viure de manera personal els seus problemes. 

El ressò emocional que ens provoquen les situacions de vida dels nostres alumnes són una eina important a tenir en compte en el nostre treball diari. La resposta emocional que ens provoquen (ràbia, tristesa, impotència, culpabilitats, etc.) és moltes vegades un indicador del seu propi malestar i si som capaços de donar una resposta conscient des de la calma i no reaccionar de forma impulsiva segurament tindrem més probabilitats de proposar una resolució encertada a la situació.  Com a professionals intentem sempre sostenir i acompanyar-los en el seu malestar, però cal tenir present que som també persones amb limitacions que no sempre disposarem de la solució als seus problemes. 

Cal mantenir una actitud propera i empàtica cap a ells però sense traspassar els límits que facin que ens sentin com un més d’ells ja que en aquest cas perdríem la nostra funció d’educadors. 

14   Les respostes educatives i disciplinàries responen a la decisió consensuada que l’equip educatiu pren davant de les        diverses situacions que es plantegen en l’activitat diària de cada unitat.

Es tracta de donar respostes com equip més que no pas respostes individuals que suposin l’assumpció de rols (a vegades oposats: bo – dolent, permissiu – rígid, “enrotllat” – distant..) entre els diversos educadors. 

La posada en pràctica de rols que puguin dividir l’equip no seria justificable a nivell educatiu i posaria en perill la coherència del treball que desenvolupen desvirtuant la intervenció educativa general i individual. 

En resum podem dir que les línies pedagògiques del centre són les que configuren totalment l’atenció que es dóna als nois i noies que participen del projecte. Donen un marc concís i concret a cadascun dels educadors/es que formen part dels diversos equips educatius però deixant sempre les portes obertes a l’expressió creativa de les potencialitats personals posades al servei dels alumnes, de l’entitat i dels equips educatius en el que es troben. 

Entenem que les línies transcrites i delimitades són més orientacions pedagògiques generals que no línies inflexibles que s’han de seguir. Considerem la necessitat de citar-les com un treball que permet clarificar millor el projecte que estem realitzant i que posteriorment es concreta en la feina que diàriament realitzen els educadors/es a cada unitat. 

Les línies pedagògiques que s’han presentat pretenen fer entendre que l’educació cal entendre-la com un procés viu i dinàmic on l’educador/a i el noi/a aniran definint i construint els elements significatius de la relació, del pacte, del canvi, sempre des d’una vessant global, integral i integradora, cercant aquells recursos i estratègies necessaris per anar superant els reptes que cada alumne/a presenta, possibilitant l’assoliment i el just desenvolupament de totes les seves potencialitats.