PrincipisEscoratjats, cuitats i compresos per l'equip
El camí del projecte educatiu és dur i lent, però fa crèixer a tots els que per ell hi van
MAIN és i es deu només als seus nens i joves
12 claus bàsiques per una nova aposta educativa
Totes les entitats i associacions, tenen una manera de fer que les diferencia d'altres activitats semblants fetes per l'administració, macroinstitucions o persones individuals, Aquesta manera de fer també és diferent entre les associacions, les quals a part de basar-se en el treball col·lectiu, integren uns valors tramesos pels equips que conformen l'associació, entenent-los com a propis, fent-los evolucionar en sintonia amb els valors socioculturals i ètic-filosòfics del moment present. La Fundació MAIN (FM), en aquest cas, està al servei dels joves i nens més desfavorits i pretén integrar uns valors ètics i morals entre els seus membres. La posada en marxa de la FM, nasqué d'un conjunt d'ideals humanistes, religiosos i filosòfics d'inspiració democràtica d'un grup de persones als quals els movia l'intent de cercar una justicia social i un intent de donar resposta a les necessitats d'infants i joves desfavorits, fent de pal la idea de l'opció preferencials pels pobres.
Aquest és un document fonamental per entendre l'existència de la FM, el seu esperit, els seus objectius, les seves mancances, els seus anhels i el perquè de la seva existència i pervivència; de la seva manera d'entendre l'educació de nens i joves i en definitiva l'intent de fer dels seus projectes de treball, una esperança pels nois i una nova experiència de vida pels educadors. Així doncs durant tot el document s'aniran entreveient aquells que s'entenen com a principis fonamentals, els quals a pesar de no estar puntualitzats es dilueixen entre tota la reflexió, poguent-los analitzar des de diferents circumstàncies explicades al document.
Cal entendre que la FM, va néixer per la suma d'esforços, voluntat i capacitat de treball d'unes poques persones, que de manera voluntària s'aplegaren per donar un servei d'educació en el lleure a un grup de nens i nenes d'un barri de Sabadell, Torre Romeu, eren pels volts de 1985.
L'educador ha de saber trobar en cada noi, allò que ell sap fer, fent-losentir únic, conquerint la seva confiança, és el que Don Bosco anomenava intuïció pedagògica i psicològica. Cal aprofitar tots els moments del dia.
La pervivència de l'entitat, en un principi es deu a un seguit de condicionants que van configurar el marc pel creixement de la mateixa.
Així, la lleialtat al projecte, la tenacitat, la confiança, el recolzament perenne d'alguns amics i companys i la decepció pels obstacles interposats per companys d'idees i pensaments l'acompanyament i suport de la família, i, en ocasions, d'alguna administració o institució, el coneixement assolit per moltes hores compartides amb famílies humils i pobres, mancades del mínim però encoratjades i encoragedores, la crítica i la desvalorització per part de molta gent arribant a titllar de bojos o tontos, tant als projectes com a les persones i l'experiència d'un entorn de fe, viscut de manera ferma i radical, tenint, sobre tot, com a punt de mira les vides i consells de dos sants del S. XIX, Sant Juan Bosco i Sta. María Mazzarello, i d'altres com Francesc i Clara d'Assis, Vicenç de Paúl, Monseñor Romero, Pere Casaldàliga o Teresa de Calcuta entre d'altres, van ser la terra abonada per la creació de MAIN.
Més tard, i gràcies a moltes persones que van anar apareixen pel, camí, algunes de les quals es van quedar, gràcies als educadors que han anat participant i participen i milloren els projectes, a algunes administracions i a la presencia d'una part d'aquell grup inicial, es va aconseguir que la FM vagi poguent arribar a molts nois i noies en forma de projectes educatius que intenten promoure la dignitat, ofertar i possibilitat la promoció personal i aportar punts de referència estables que permetin, als nois als quals cal dedicar-se, el valorar-se, estimar-se i plantejar aspectes fonamentals de la vida.
El naixement de la FM, es va basar en pocs criteris però molt reflexionats, sentits i assumits pels que allí estaven i elaborats, en una gran part, a partir dels sentiments i en una altra part a partir de la raó.
Així es donava per fet que la FM promouria i realitzaria projectes dedicats a nens i joves que es trobessin en situacions de risc, derivades de la pobresa, l'atur, la manca de formació, la inestabilitat familiar, la manca d'eines personals per millorar o l'exclusió de la societat.
S'assumia també l'humilitat, senzillesa i austeritat, tant pel que feia als projectes i els seus recursos, com pel que feia a les qüestions de salaris, prestacions o assignacions, sabent-les necessàries i intentant, però, millorar i dignificar les accions i situacions, partint de la idea que els educadors que hi estaven presents, vetllarien per la coherència i per el esforç per fer que la millor, primera i gairebé única peça clau per treballar amb aquest nois i noies fos la figura de l'educador. És ell el que davant dels nois, amb les seves capacitats, la seva imaginació, el seu consell i la seva capacitat d'acollida i d'escolta, qui provoca els canvis en els nois , no pas tot allò que engalana els locals.
Es vetllaria sempre per ser fidels als principis, recordant-los constantment, explicant-los, donant-los a conèixer per ser compartits, basant totes les accions i decisions en ells, fent que els educadors que hi participessin els poguessin viure com a propis i els transmetessin, fent de l'equip educatiu un gran espai de treball i recolzament, on no tinguessin cabuda les desconfiances, prepotències o enemistades i on tot pogués ser sempre clar i sincer, només així podríem realment ensenyar i conviure amb els nois i noies des de la veritat i no des de la falsedat o la hipocresia, assumint les crisi, les possibles discusions , les critiques constructives, sempre en bé dels nois i noies, cercant solucions d'entre les opinions de tothom i a la llum de Juan Bosco i de MAIN, tenint en compte que en els moments de crisi, només la imaginació, la confiançá i el perdó són més importants que el coneixement i la raó.
Així doncs, aquest document pretén ser l'explicació de l'esperit de la Fundació MAIN i dels criteris i creences que els fundadors i posteriors edificadors de l'Associació, han determinat com a marc per a una nova manera d'entendre la formació, l'educació, el treball, el lleure, la festa, l'amistat, l'orientació i el compromís vers a un grup de nenes i nens, adolescents i joves, que han quedat al marge dels recursos majoritaris i als que els cal un referent ferm, sincer i perpetu, que en aquest cas és la figura dels educadors, no només als espais propis de l'acció concreta de cada un dels projectes (cursos, patí, tutoria,...) sinó que resta al costat dels nois/es per atendre tots de àmbits, des de el personal, fins al laboral, passant per familiar, el formatiu i tots en els que el noi necessiti un acompanyament o reforç.
Es vol, doncs, donar a conèixer els principis bàsics, l'ideari, que va inspirar la creació de la FM, els quals s'enmarquen en les experiències, vides i missatges de dues persones claus per l'educació de nens i joves. Ells van ser San Juan Bosco i Santa María Mazzarello, de la qual ens ve el nom, MAIN. Ells van ser dos Sants del segle XIX que va esgotar les seves vides al costat dels joves i nens del seu temps i van deixar el seu treball com a testimoni de que a l'educació, com en tot, només es pot estar si es creu en ella i en els que es pretén educar.
Podem entendre, que els comentaris que venen a continuació, i les reflexions fetes fins el moment, són en definitiva els principis de l'entitat, que encolcallen qualsevol acció, proposta, activitat o projecte que la FM pugui realitzar o recolzar. Les reflexionsvan encaminades a enmarcar la figura de l'educador i el projecte en general, així com la manera d'entendre el treball vers als nens i joves desfavorits o exclosos, sabent que aquesta és la línia que s'entén com a pròpia, principal i fonamental pel desenvolupament dels projectes i la compatibilitat dels educadors amb els mateixos desde dintre de la FM.
Algunes d'aquestes reflexiones, van acompanyades de la referència cronològica que marca el moment o la situació en que Juan Bosco o Main, es van pronunciar sobre el mateix i així ho van proposar, havent tingut especial cura en no treure les expressions de context.
Des de la llibertat, entenem que els educadors i la FM en general, es deuen per complert als nens i joves i que per ells existeixen, el més lleu desviament d'aquesta realitat, en coherència amb el projecte i principis, ens estaria fent allunyar del nostre objectiu i posaria en perill el perquè de l'existència de la Fundació. Així és necessari crear equips educatius capaços de mitjançar i millorar les vides, relacions i situacions personals dels nois i noies, tenint la consciència de ser noves figures en les històries dels nens i joves, anant a buscar-los i estant amb ells, dintre i fora dels recursos i fins que el noi estigui preparat per tornar a emprendre el camí de retorn a la societat normalitzada, tenint especial importància l'entrada al mon laboral. S'entén doncs, que parlem de figures d'amics, de mestre i sovint de germà gran, arribant a aconseguir relacions d'afectivitat mútua. Aquests referents educatius cal que siguin constants, perpetus, no poden tenir un horari ni un lloc especialment estable, no es pot estar sempre esperant a que el noi arribi, cal anar a cercar-lo. D'aquí la importància del voluntariat educatiu dels educadors que hi participin, sempre dintre de les possibilitats personals de cadascun.
El treball amb els nois als que ens referim, costós, a vegades fins i tot desencisador, d'aquí la importància de l'equip i de la vocació per l'educació dels educador implicats. "...Segurament ens cansarem, plorarem, ens esgotarem, arribarem a estats deplorables d'ànim i potser no trobarem ni respecte, ni canvi, ni solució, però no podem defallir...", a més, efegeix Don Bosco, "...mai és el treball el que malmet la salut, sinó la desganada, preferenment aquells en que els nois puguin sincerar-se amb comoditat, tenint la capacitat d'improvisar accions i respostes i de fer d'aquest moment un nou punt de partida, l'educador és el sentinella que mai dorm, deia Don Bosco, "...que no sàpiguen mai els joves del nostre cansanci..." El que realment és important en aquests moment, és que els nois arribin a sentir que se'ls té confiança, que no és un formalisme el parlar amb ells, cal que s'adonin que creiem en ells, els hem de donar proves d'això, així, els visitarem quan estiguin malalts, quan no vinguin, cercarem feina plegats, acompanyant-los i donant la cara per ells, sempre sense oblidar els consells i les paraules amigables i inisperades a l'oïda. Aquesta postura és cabdal, els educadors han d'adonar-se de la necessitat d'entendre que la paciència, la calma, el riure, la tendresa, el joc, la capacitat d'emocionar-se juntament amb els nois, el respecte i la consecució del mateix respecte i la capacitat de conviure com persones honestes i bons ciutadans, és bàsic pel projecte pedagògic que s'entén a MAIN.
Si en alguna cosa destaca l'educador a MAIN, ha de ser per la seva prudència, la capacitat de moure's entre els joves i els nens, la bondad i la humanitat, no tornant-se mai freds davant les circumstàncies personals dels nois, Els educadors de MAIN, no s'acostumen a les històries difícils, cal sempre tenir tenir en compte que cada home, de manera pal.lesa o inconscient, dóna una resposta a la realitat en la que està immers, en base a una concepció de la vida, així nosaltres, cal que siguem experiència de vida pels joves, referents, això ens suposarà un esforç constant, fugint del superficial i artificial de la relació humana. Deia Main, "...no podem abandonar als nois en els moments que per a ells són cabdals, és aleshores quan ens hem de mostrar ferms i quan les trobades personals, normalment fora del context dels projectes, són moments privilegiats dins d'aquesta relació que serà extensa i perseverant"
En aquests moments l'educador podrà treballar sobre la ignorància que d'un mateix i del pròxim tenen aquest nois, intentant parlar amb el cor i fent propostes amb el cap.
Amunt / Tornar a l'inici
Escoratjats, cuitats i compresos per l'equip.
Què és un educador treballant sol?, una pèrdua de temps i d'esforç. La nostra acció, a part d'estar marcada per la profunditat dels principis, la fermesa, el profund sentit del realisme, la ment clara, l'afectivitat sana i el temperament reflexiu, cal que siguem i tinguem gust per allò que és autèntic. Cal que el nostre treball sigui i creí escola, mantenint-los en contacte amb la vida de l'entorn. Amb l'equip, creant espais de reflexió a on treballar les actituds, les habilitats i les mancances de cadascú, sabent-nos responsables de la tasca que a cada un l'ocupa i no per això marcant la diferència. És doncs indispensable, que els educadors es sentin un de sol, parlin, s'aconsellin sanament, es critiquin per a que res es fragmenti. Main deia, "...si això perillés, és preferible prescindir de qualsevol dels companys i que aquest ofereixi els seu saber i les seves qualitats a qualsevol altre lloc o institució, pensant sempre en donar un sol missatge als joves i un exemple per a tothom" . El desacord en l'actuació de companys en el treball diari, el resoldrem a l'equip, ja que és aquest qui aportarà quantitat d'experiència pràctica, criteris de discerniment i opinions trobades per resoldre qualsevol circumstància d'aprendre dels errors i compartir els encerts.
El camí del projecte educatiu és dur i lent, però fa créixer a tots els que per ell hi van.
Els nostres projectes cal que siguin viscuts, això ho sabrem quan cansats i esgotats, ens sentim feliços dels minuts presents, malgrat de l'esforç, i entristís per què el dia s'acaba i amb ell el nostre servei i la nostra presència entre els joves i nens, "...Potser ens prenguin per bojos o per pedants revolucionaris o utòpics educadors, aleshores direm que anem bé,..." (Don Bosco)
Viurem i experimentarem moments de fragilitat, caducitat i inseguretat que haurem d'anar resolent, aprofitant els recursos personals, el descans de l'equip irecolzant-nos en els nois, mantenint sempre una serena alegria. Esforcem-nos en orientar als nostres joves a oficis, el treball no és només un dret, cal que aconseguim que pels joves el treball sigui un valor, ajuda a humanitzar. No oblidem que som obrers de l'educació i com a tal recolzarem en tot als nostres nois obrers. Cal parar atenció en la seva formació acadèmica i cercar espais educatius de diversió, sobre tot pels dies de festa i els espais en els que el temps de lleure estigui sense cobrir educativament, no cal sempre inventar, però si és necessari restar present i sumar-se a les seves iniciatives.
El nucli dels nostres projectes, no és l'espai, ni els diners, ni les coses, som cadascun de nosaltres, amb la nostra creativitat i la nostra forma d'afrontar la vida, que a vegades ens portarà incomprensions i fins i tot sancions, cal que els nostres projectes siguin meravellosos espais de convivència al nostre voltant, aconseguint que siguin els joves els continuadors dels projectes. Deia Don Bosco: "...Sigueu pobres, que els educadors siguin pobres com rates i nets com àngels, no cerqueu les riqueses personals ni d'infrastructures, sinó, no ens semblarem als nostres joves i marcaríem la diferència, allunyant-nos de la seva realitat..." aquestes eren algunes de les paraules amb les que Don Bosco aconsellava als seus educadors i que la nostra Associació ha de fer seves, llegint-les en el context actual. Si més no, hi ha un criteri que està per sobre de tot, l'alegria, aquesta és un element clau pel nostre estil, no la podem entendre com un content agradable, just i còmode, ni tampoc com a satisfacció o gaudi davant l'èxit, el benestar el que es productiu i el que és eficaç; aquesta ha de ser un estat d'ànim permanent que equilibri el fons de la persona sense cedir a estoïcismes i que es manifesta a l'exterior en la seguretat i en la serenitat contagiosa, fins i tot, al bell mig conflictes i el drama, la alegria és per tant, un hàbit, estabilitat psicològica i maduresa personal.
MAIN és i es deu només als seus nens i joves.
Cal que tinguem en compte que la nostra atenció ha de basar-se en l'atenció als nois/es en major perill, els més pobres, els contracultura i els que tinguin problemes amb la justícia, aquells que estiguin exposats a tots els perills i a estar en una espiral de desordre i abandonament personal, que no puguin tornar a entrar a la societat com constructors de la mateixa. Possiblement uns vingui pel riure, la festa, els jocs i els avantatges personals, ¿i qué? No perdem el temps en treurel's fora però no ens adormin atenent-los perquè segurament ens prendran temps per restar amb els "nostres" i ens enlluernar amb les seves gràcies i la facilitat de tracte.
Estiguem oberts a la millora, cerquem la coherència, aprenem dels errors estimem als nens i joves i deixem-nos estimar.