HISTÒRIA:
El recurs d' UEC, neix a l'any 1997, després d'una gran reflexió de tres anys, realitzada al si de la plataforma d'aules taller de Catalunya i a cada una de les entitats que es veien implicades i que es basava en un anal.lisi de la formació dels nois i noies de 14 a 16 anys , en relació al desplegament de la L0GSE en la seva part corresponent de la ESO. La reflexió anava guiada per l'experiència acumulada que tenien totes les entitats implicades en l'atenció a nois i noies en situació de risc social i d'aquesta franja d'edat, dintre de projectes manipulatius i ocupacionals com eren les aules taller. És a dir el recurs d'UEC , no és un invent novedós, pel que fa a l'atenció formativa de nois i noies de 14 a 16 anys , cal dir que no podem ser tant simples de pensar que la llei marca la necessitat, aquesta atenció ja es donava , sota una altra perspectiva, desde feia quinze anys.
S'intentava, desde un principi, que la llei que es desplegava en aquell moment mantingués dintre del sistema als nois que per diferents situacions personals, escolars i fonamentalment de conducta no podien ser entomats desde els centres ordinaris amb el funcionament normal de l'IES i sense treballar prèviament aspectes propis de competència social i que per mancança dels mateixos es veien cada vegada més, més dintre de l'àrea d'influència del fracàs escolar, no responent sempre a criteris de capacitats per l'aprenentatge sinó al rebuig per la formació i al sistema escolar en general. Així naixien les unitats d'escolarització compartida, sota la supervisió i direcció del Departament d'Ensenyament , promogudes per cada una de les entitats implicades i recolzades per moltes instàncies educatives locals (Serveis municipals d'educació, IES, EAP, CRP,...) i com en tot projecte criticades per altres. El que és ben cert, és que les UEE estant donant resposta educativa a un conjunt de nois que d'estar dintre del sistema ordinari estarien, en la seva gran majoria, en situacions d'abandó escolar, inhabilitació, expulsions o absentisme crònic, i que desde aquest projecte se'ls permet acreditar la ESO, reconciliar-se amb el sistema formatiu, inscriure's en escoles d'adults un cop acabada l'etapa, continuar la seva formació a través de cursos de formació o PGS, incorporar-se al mercat laboral tutelat o ordinari i sempre sota l'atenta mirada de l'educador de referència que l'acompanya i vetlla per que el seu projecte personal i el seu itinerari educatiu siguin exitosos.
La constitució de la Fundació va ser a l’agost del 2000.
En aquest moment es constituïa la nova entitat la qual recollia tot el saber fer, experiència i trajectòria dels projectes dedicats a aquesta franja d’edat, que ja duia l’entitat Associació MAIN des del 1985.
Atendre des del camp de l’educació a nois i noies que es trobin en la franja de 12 a 16 anys i que es caracteritzin per la seva actitud conductual severa, així com per una manca de vinculació efectiva i afectiva amb l’entorn escolar, familiar i social que li pertocaria, trobant-se sovint en entorns marginals, delictius, no normatius, de fracàs escolar o de manca de referents.
Tenint en compte que el projecte principal va iniciar-se al curs 1997-1998, d’ençà aleshores s’han atès entre 1200 - 1300 nois i noies.
Tenint en compte educadors, mestres de taller i responsables, l’equip de treball de la Fundació , el conformen 44 persones.
En l’actualitat, la Fundació manté convenis amb:
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia Juvenil i mesures penals alternatives
Rep ajuts de:
Ajuntament de Rubí
Ajuntament de Badia
Mancomunitat de Ripollet-Cerdanyola i Montcada
Ajuntament del Prat de Llobregat
Ajuntament de Sant Cugat
Fundació Sabadell Solidari